TEORIA DE LA LITERATURA

ELS QUATRE GATS I LA DIDÀCTICA DE LA LITERATURA

jotaveefa | 13 Juny, 2011 17:06

Ahir, a l'Ara, llegia un article de Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens, en què recordava la inauguració d'Els Quatre Gats: "Tal dia com avui del 1897 obria les portes al carrer Montsió de Barcelona la cerveseria modernista" (pàg. 6, diumenge 12 de juny del 2011). És a dir, el 12 de juny de 1897. Això m'ha fet recordar una pregunta dels exàmens de selectivitat d'enguany, en què es demanaven els autors més representatius del modernisme. La majoria dels meus alumnes van posar-hi Víctor Català, però algun hi va barrejar noms com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. Aquesta errada no ha estat de valoració, ja que Verdaguer i Guimerà són autors prou importants, però sí que és una errada d'ubicació (la història de la literatura prescriu que tant Verdaguer com Guimerà són autors de la Renaixença i no del Modernisme).

Tot això em fa pensar si la didàctica de la literatura s'ha de basar en els moviments o en la cronologia o en els autors o en les obres... S'ha de fer prevaler algunes de les característiques enumerades per sobre de les altres?

Com s'ha d'ensenyar la literatura? Des d'un punt de vista historicista? Textual? Sentimental? Retòric? Perseguim algun canvi en els alumnes quan ensenyam literatura? Volem que siguin lectors? Lectors que s'emocionin o lectors crítics? O lectors de diaris esportius i revistes de moda que vegin en la literatura un avorriment? Moltes preguntes i poques respostes...

La millor manera de cercar les respostes és recórrer diversos camins i observar com una determinada manera d'ensenyar engresca o no l'alumnat. Un alumnat sincer que dirà que un llibre no li agrada si realment és així. Cal que el professorat de literatura sigui també un poc més humà i, independentment del cànon establert, pugui transmetre la seva personal dèria o rebuig cap a unes obres determinades. El professor de literatura ha de provocar i no ha de prescriure. No és cap farmacèutic ni cap metge... El professor de literatura és un Hermes que posa en contacte l'univers literari amb l'univers humà.

La literatura no són matemàtiques. Només es poden transmetre els artificis de les paraules (la literatura) des de la passió més pura i indissociable d'un ésser individual. El poder del jo.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb