TEORIA DE LA LITERATURA

EL PARE D'ALBERT MANENT, UN MAGNÍFIC TRADUCTOR

jotaveefa | 15 Juny, 2011 11:31

Ahir, el 14 de juny de 2011, Albert Manent va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un premi que ja va guanyar son pare el 1985: Marià Manent. Marià, a més, va rebre el 1976 la Insígnia de Comandant de l'Imperi Britànic per les seves traduccions de poesia anglesa. I qui va traduir? Doncs Rupert Brooke, John Keats, William Blake, Dylan Thomas, Emily Dickinson, Artchibald Macleish i Samuel Taylor Coleridge, entre d'altres.

Sam Abrams comenta d'aquesta manera les traduccions de Marià: "Al marge de ser una prolongació de la seva pròpia obra poètica, les traduccions de la poesia de Manent complien una altra funció en el seu univers literari: la d'anar neutralitzant la presència del poeta. Manent estava d'acord amb Eliot quan el poeta nord-americà exposava la seva teoria de la impersonalitat artística i deia que "l'evolució d'un artista és d'autosacrifici constant de la seva personalitat". Manent va utilitzar les seves traduccions poètiques com un mitjà per "extingir" la seva personalitat, per allunyar l'home que hi havia darrera dels poemes. Les xifres parlen per elles soles: el cànon de l'obra poètica de Manent consta de poc més de vuitanta composicions, mentre les seves versions ultrapassen les quatre-centes." (Marià Manent, 1988-1998

Unes traduccions poètiques, tant les de Marià Manent com les de qualsevol poeta, que Carles Riba, en un article publicat a La Veu de Catalunya, ja defensava: "Fermança segura de la venturosa continuïtat de la nostra poesia és aquesta aurora de grans traduccions que avui lluu damunt la renaixença catalana. La majoria dels nostres poetes s'hi esmercen vastament. Com si diguéssim: els nostres poetes viatgen. "Ningú, ni exiliat no es fugirà a ell mateix". Però cal airejar el resclosiment del monòleg líric, fer-hi passar nous paisatges -sobretot nous homes, amb llurs ciutats i llurs costums: veure i aprendre, això és, segons l'eterna fórmula que resumí els viatges d'Ulisses." ("Elogi del poeta traductor"). Un any després de la publicació d'aquest article, Riba publicava la traducció que l'ha fet més famós: l'Odissea d'Homer (1919), de la qual va fer una segona versió el 1948.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb